El BiTer hem volgut participar en el procés d’elecció del càrrec de Síndic/a de Greuges de Terrassa, preguntant a les persones candidates sobre la seva opinió respecte dels problemes de mobilitat i contaminació que ens preocupen. Reconeixem, que els hem donat molt poc temps per respondre, i ens excusem per això, i potser és una raó per la qual 2 dels 8 candidats no han pogut contestar.
Fem una valoració molt positiva del posicionament general dels 6 candidats/ates, respecte de l’aposta per una ciutat amb menys vehicles contaminants i més protagonisme dels desplaçaments a peu i amb bicicleta. És interessant llegir totes les respostes, ja que hi ha aportacions originals i, en alguns casos, amb un fort posicionament personal, allunyat de l’habitual “políticament correcte“. Des del BiTer, no ens posicionamen per alguna candidatura en particular, però animem a tothom a votar electrònicament fins a l’11 de desembre. AQUÍ.
Aquestes són les preguntes. I a continuació, podeu llegir les respostes.
- Quina valoració fas del Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021? Quines mesures prioritzaries?
- Quines mesures de trànsit creus que calen per abordar el problema de la contaminació de l’aire?
- Com creus que cal continuar promocionant la bicicleta com a mitjà de transport habitual a Terrassa?
- Quines solucions proposes per fer front al problema de l’aparcament incívic a les entrades i sortides de les escoles?
1. Quina valoració fas del Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021? Quines mesures prioritzaries?
Anna Muñoz: El Pla es dens i complex d’entendre, si no el coneixes bé. De totes maneres, Terrassa és una ciutat fàcilment abastable a peu i amb bicicleta en el que fa referència a desplaçaments interns. Crec que son prioritàries campanyes d’educació a les escoles fomentant la mobilitat sostenible. Adequar les línies del bus a la nova realitat del metro, apostar pels autobusos elèctrics i renovar la flota. I, finalment establir quines són les vies de sortida i entrada a la ciutat, especialment en l’eix nord-sud per als cotxes que entren i surten de la ciutat.
Guillermo Izquierdo: Considero que des de l’Ajuntament s’està apostant per fomentar els desplaçament interurbans en bicicleta en el Pla de mobilitat urbana de Terrassa, a través de la creació de diferents xarxes de carrils bici, la principal i la secundària, que connectaran tota la ciutat i es potenciaran les vies més concorregudes. Alguns carril bici està previst que passin pels vials on circulen els cotxes i no pas per sobre de les voreres, fet que converteix a la bicicleta en un element regulador del trànsit molt important en el present Pla de mobilitat. Considero que aquesta és una mesura que s’ha de potenciar per incentivar als ciutadans per desplaçar-se en bicicleta en veure reduït l’espai reservat pels cotxe envers de la primera. Tanmateix, considero correcte que el transport públic vagi guanyant terreny al vehicle privat i cal que, per reduir el trànsit a la ciutat, els desplaçaments en bus tinguin una durada i un cost similar als desplaçaments en vehicle privat. Les mesures adoptades en els últims anys, com la restricció de la circulació per la Rambla d’Ègara van en aquest sentit, i la supressió de carrils destinats als vehicles a favor dels busos afavorirà a reduir la contaminació ambiental i la dependència del vehicle privat en els desplaçaments.
Joan Tamayo: El Pla de Mobilitat és interessant i com sempre ideal, sobre el paper. El problema és com sempre la seva implantació real, que depèn dels interessos polítics que, de fet, són els dels poders econòmics… Ja fa molts anys, alguns bojos “idealistes” com jo, ho dic així, perquè així ens deien i coses pitjors, els que defensàvem una economia alternativa i sostenible, i parlàvem del canvi climàtic, quan ningú en parlava… Jo, a Terrassa, ja hagués dissenyat un altre ciutat diferent, però l’especulació constant del totxo i altres, i el servilisme polític, ha fet una ciutat poc sostenible i gens verda… Els eixos bàsic han de ser els mateixos dels anys 80 (centres històrics només amb vianants i bicicletes, els espais al voltant del centre històric amb trànsit restringit.. i horaris i construcció de pàrquings dissuasius a l’exterior…evidentment un nou disseny urbanístic per als vehicles no contaminants (bicicletes, vehicles elèctrics…) i un Transport Públic primat al 100% amb nous vehicles més petits i elèctrics).
María Isabel Cazorla: Del Pla de Mobilitat Urbana de 2016-2021 en faig una valoració positiva, neix d’un procés participatiu i crec que és un bon pla, encara que com tot, sempre és millorable. S’ha de ser valent per tal de tenir una ciutat més sostenible, més segura i més accessible. Jo no sóc experta, però sí coneixedora de la realitat on vivim, crec que les zones 30 ajuden a disminuir la sinistralitat, excepte a les grans avingudes que han d’estar regulades semafòricament; s’ha de fer una aposta per un transport públic de qualitat; s’han de crear més aparcaments per les bicicletes, i més segurs i és fonamental una educació viaria pels infants i pels joves.
Míriam Bosch: El Pla de Mobilitat, crec que és un bon pas endavant tot i que de difícil implantació. Prioritats: la recuperació de la via pública per als vianants i la millora de la connectivitat i rutes del transport públic.
Xavier Gállego: La meva valoració genèrica del Pla de Mobilitat Urbana és que millora notablement el que teníem fins ara. Tanmateix, jo prioritzaria les accions destinades a reduir l’ús del vehicle privat i contaminador. Cal recolzar l’alternativa… Desplaçaments a peu, en bici, en transport públic i els vehicles no contaminants. L’alta ocupabilitat en la resta de vehicles ha de ser prioritari.
2. Quines mesures de trànsit creus que calen per abordar el problema de la contaminació de l’aire?
Anna Muñoz: Desplaçaments a peu segurs, transport públic eficient i econòmic, i servei d’us de bicicletes fàcil d’utilitzar, serien algunes de les mesures que ajudarien a millorar la qualitat de l’aire.
Guillermo Izquierdo: Terrassa no hauria de trigar en plantejar-se l’adopció de mesures com les ciutats més poblades d’Europa, que tendeixen a restringir la circulació dels vehicles més contaminants. En els dies d’anticicló, hi ha un concentració de partícules molt densa sobre la nostra ciutat que, a curt i a llarg termini, repercutirà en la salut dels ciutadans. Però és cert que l’adopció d’aquestes mesures no es pot fer sense un estudi rigorós previ, on es ponderin tots els interessos implicats. La limitació de la circulació dels vehicles més contaminants, com els vehicles dièsel, no pot fer-se sense preveure les conseqüències de l’adopció d’aquesta mesura, ja que moltes famílies pot ser que no puguin fer front a la compra d’un vehicle més nou i menys contaminant. Per aquest motiu, cal que l’Ajuntament adopti mesures de foment del transport públic i de la bicicleta, ja que aquesta última, a la vegada, pot ser un element regulador del trànsit i subvencioni alguns aparcaments per estimular la compra d’un vehicle menys contaminant.
Joan Tamayo: Tenim una empresa, com a mínim a l’entorn de Terrassa, puntera amb els motors elèctrics (a Viladecavalls), per tant, promocionem el vehicle elèctric, tornem al servei de bicicletes públiques, però ben gestionat i moltes restriccions de trànsit. Cal educar en valors sostenibles des de les escoles, no només que vagi la Policia a explicar normes de trànsit a les escoles… (és increïble…).
María Isabel Cazorla: La contaminació de l’aire i acústica realment és un gran problema de les ciutats, és evident que hem de reduir aquesta contaminació. Cóm? Potser promocionant el transport públic, l’ús de la bicicleta per fer curts trajectes i caminant…
Míriam Bosch: Les Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), tot i que serà complicat d’implantar, són una opció molt interessant per millorar la contaminació de l’aire, juntament amb el control de les obres.
Xavier Gállego: Aquesta qüestió, queda resposta en la primera. Però per assolir aquelles qüestions, cal facilitar alguns aspectes: carregadors públics de cotxes elèctrics; com a mínim, un per Districte, més Can Parellada. Reinstaurar el lloguer de bicicletes des de l’Ens públic i accessible a les persones més vulnerables i, per últim, valorar espais i zones tallades al trànsit rodat i/o ampliar zones de vianants, respectant sempre serveis, transport públic o d’altres d’interès general.
3. Com creus que cal continuar promocionant la bicicleta com a mitjà de transport habitual a Terrassa?
Anna Muñoz: Posar les mesures necessàries perquè els recorreguts bàsics amb bici estiguin adequats i la posada en marxa d’un servei eficient de préstec de bicicletes, fins i tot elèctriques per fomentar el seu ús.
Guillermo Izquierdo: L’ús de la bicicleta com a mitjà de transport interurbà ha de promoure’s des de les escoles i, d’aquesta manera, els més petits seran la clau per aquest canvi de cultura que és tan necessari. Des de les escoles, s’ha de potenciar els beneficis dels desplaçaments en bicicleta des del punt de vista de la salut i de fer exercici i des del punt de vista del respecte cap al medi ambient de la ciutat. Tanmateix, des del Govern local, s’han d’adoptar mesures de sensibilització i fomentar l’ús de la bicicleta pels beneficis que això comporta. Els poders locals han d’entendre que la promoció de la bicicleta és necessària per reduir la contaminació ambiental i que aquesta és un element regulador del trànsit interurbà molt potent. La promoció de la bicicleta es pot fer mitjançant l’ampliació del carril bici i que, aquest, en lloc de fer-lo passar per sobre de les voreres, ocupi part del carrer. Si els ciutadans veuen que la circulació en cotxe a les hores puntes és més dificultosa, potser apostaran per anar en bicicleta a treballar.
Joan Tamayo: Posant un Servei Públic ben gestionat, promocionant cooperatives d’ús i de serveis per a bicicletes, fent programes a les escoles… i incloure aquest vehicle en els propis serveis de l’Ajuntament… Imaginació i voluntat. La Rambla d’Ègara que està morta i no s’atreveixen a dinamitzar res podria ser un espai per anar organitzant esdeveniments i fent proves de cara a la promoció de la bicicleta i a la vegada els comerciants contents.
María Isabel Cazorla: La nostra ciutat té distàncies, trajectes assumibles en bicicleta, i disposa de carrils bicis que permeten compartir l’espai. Potser també s’haurien de crear més carrils-bici. L’espai permet compatibilitzar vianants-bicicletes-vehicles.
Míriam Bosch: Respecte a la promoció de la bicicleta, per descomptat és un bon mitjà de transport a la ciutat i per als desplaçaments curts i d’últim tram.
Xavier Gállego: Aquesta qüestió que plantegeu és complexa. Terrassa no és una ciutat còmoda per a la bicicleta. L’ús ha de venir donada per facilitar l’accés a bicis públiques i per completar la xarxa urbana i interurbana de la nostra ciutat. Caldrà establir carrers exclusius per a l’ús de la bicicleta, sobre tot al centre de la ciutat on l’estretor dels carrers fa difícil la convivència.
4. Quines solucions proposes per fer front al problema de l’aparcament incívic a les entrades i sortides de les escoles?
Anna Muñoz: L’única manera de lluitar contra l’aparcament incívic a l’entrada i sortida de les escoles, seria fomentant entre els alumnes els desplaçaments a peu. Es podria provar amb la creació de pares voluntaris que per torns acompanyessin els nens de les seves respectives zones a peu a les escoles. Una campanya d’informació de les zones més pròximes d’estacionament permès als pares infractors i eliminar situacions de greuge comparatiu com el que ara es dóna a algunes escoles, com la del carrer Cardaire.
Guillermo Izquierdo: Les escoles han de tenir garantida l’entrada i la sortida a la via pública durant tot l’horari lectiu. Per aquest motiu, a part de tenir habilitades zones de càrrega i descàrrega al seu voltant, cal que els porters de les escoles puguin contactar fàcilment amb el servei de grua municipal per retirar els cotxes mal estacionats davant de les entrades i sortides de les escoles, independentment del barri on es trobi el centre. També cal que els voltants de les escoles estiguin ben dotats d’aparcaments o zones d’estacionament, perquè, en hores de recollida dels nens, els cotxes dels pares també distorsionen el trànsit.
Joan Tamayo: IMAGINACIÓ, parlant amb les escoles i propiciant i educant als pares per a que no vinguin a l’escola amb el cotxe… que s’organitzin els pares. I perquè no, promocionant els micro transports verds amb aturats i aturades majors de 50 anys que estarien molt contents de fer una feina així… Ens queda molta feina per culturitzar i conscienciar a la gent.. però s’ha de començar i ser valents… MENYS TÍTOLS D’APARADOR A LA CIUTAT (FEMINISTA, CIUTAT DE LES PERSONES, CIUTAT DE NO SER QUÈ…) i més iniciatives comptant amb la gent….que és el que ajuda a construir a la llarga un projecte de futur.
María Isabel Cazorla: La solució és única, educació, educació i educació. I si em permeteu, quan no queda més remei… sanció.
Míriam Bosch: L’aparcament incívic no respon a altra cosa que a educació. Sota el meu punt de vista, clar. Cal treballar en un canvi de visió globalitzat, no només per a aquest punt, sinó per tots.
Xavier Gállego: No soc conscient del problema que plantegeu. No soc conductor ni tinc fills en edat escolar. Hi ha una experiència a d’altres ciutats i barris de Barcelona que s’anomena “camins segurs a l’escola” i que han donat molts bons resultats en l’autonomia dels menors i en la reducció de cotxes a les portes de les escoles. En aquest projecte, de caire comunitari, hi estan implicades les famílies, els comerciants de la zona, la Policia municipal i les pròpies escoles. Crec que fora una bona manera de començar a conscienciar abans d’exercir un aspecte més punitiu… Les multes i sancions no són les respostes.
5. Altres comentaris.
Anna Muñoz: Des de la Sindicatura, es podria col·laborar en les campanyes informatives i impulsar les actuacions de l’administració amb actuacions d’Ofici recomanant actuacions concretes.
Guillermo Izquierdo: Com a ciclista estic content de donar la meva opinió sobre aquest tema tan important i que ens ocuparà al llarg dels propers anys.
Xavier Gállego: En resposta a les vostres qüestions, us haig de dir que les respostes son personals i que el Síndic vetlla pels drets de la ciutadania i no entra en els plans locals a no ser que vulnerin drets essencials. Per últim, dir-vos que no soc especialista en mobilitat urbana.
[…] Entrada compartida por ASSOCIACIO BICITERRASSA CLUB […]