Article de Salvador Cardús i resposta del BiTer (Diari de Terrassa)

150203_DT

Retorn a la selva. Article d’opinió de Salvador Cardús, publicat el 14/01/2017 al Diari de Terrassa.

Potser encara sota els efectes d’haver circulat durant tres mesos només en bicicleta per un territori civilitzat i amable, on conviuen cordialment vianants, vehicles de motor i bicicletes, de retorn a casa, la circulació a Terrassa encara em sembla més una selva perillosa. En tres mesos no he sentit cap clàxon que no sigui el que acompanya, allà, el tancament i obertura de les portes d’alguns vehicles. No he sentit cap crit de protesta, ni he vist cap gest obscè de resposta a ningú. En tres mesos només he vist un vehicle accidentat.
Mai no m’he trobat amb cap cas de conducció imprudent per excés de velocitat ni cap ciclista que no respectés els semàfors. I no he vist cap vehicle aparcat on no tocava, ni que fos per poca estona.
Però, per posar només un exemple sense exageració de cap mena d’un dia d’aquesta setmana, d’entrada em trobo que no puc sortir del garatge perquè hi ha un cotxe aparcat davant, que és una situació que es repeteix en gairebé una tercera part de les ocasions que he d’entrar-hi o sortir-ne. Tinc pressa, i miro d’avisar tocant el clàxon. Al cap d’un parell o tres de minuts –he estat de sort, però que  s’han fet llargs-, apareix un xicot del davant de casa, uns metres més avall, que, caminant amb catxassa i amb un somriure sorneguer a la cara, s’acosta al vehicle sense disculpar-se. Li dic que tinc pressa, i somriu, com dient que no n’hi ha per tant. Li recordo que cada dos per tres em trobo amb el mateix, i finalment em diu: “És el que hi ha”. I davant de la meva cara d’incredulitat, afegeix: “Doncs avisa la grua!”.
Començo el recorregut cap a Mataró amb aquella mena de malestar que produeixen aquests desencontres, i que has d’evitar que no et duguin a fer consideracions precipitades
sobre la condició humana en general. Però, dos carrers més avall, un altre vehicle em surt d’un carrer lateral a velocitat considerable, sense fer l’estop preceptiu, i obligant-me a fer una frenada per evitar la col·lisió. No puc evitar reaccionar tornant a tocar el clàxon, i de resposta rebo un gest obscè i no pas de disculpa. És aquesta arrogància, la que em posa malalt! Encara més tard, un vehicle aparcat en una cantonada fent tertúlia amb un vianant i dificultant la visibilitat m’obliga a treure el morro del cotxe més enllà del convenient, i tinc una petita incidència amb en vehicle que no he pogut veure a temps. Qui estava mal aparcat i culpable de l’incident arrenca a córrer.
Finalment, torno a casa neguitós. M’agradaria no haver de fer servir el cotxe perquè no m’agrada aquesta selva. Voldria tornar a la calma de la bicicleta que, on he viscut, estava perfectament coordinada amb autobusos i trens, amb suports espaiosos per encabir-les-hi i poder combinar trajectes llargs o deixar-les en aparcaments segurs. Però, quan vaig a comprar una bicicleta, als diversos establiments on me n’informo em desaconsellen que la utilitzi per la ciutat perquè me la robaran. No hi ha manera segura de deixar-la unes hores a la ciutat sense un risc molt alt de quedar-te sense bicicleta.
Sí: he tornat a la selva, i a poc a poc torno a recordar a quin país visc i de quina ciutat sóc.
I em cal fer un esforç gran per anar pel carrer amb un somriure confiat a la cara. Aquell somriure que explica per què allà on he viscut aquests tres mesos els desconeguts, pel carrer, et saluden amb un gest amable.

Senyor Cardús, intenteu-ho, si us plau! Article d’opinió de Toni Beltran, membre de la Junta de BiTer, en resposta al l’article de Salvador Cardús, publicat el 18/01/2017 al Diari de Terrassa.

En el seu article de dissabte passat, 14 de gener, “Retorn a la selva”, ens descriu el seu estat de disgust, en tornar a viure a la nostra ciutat.
Pel que explica, vostè ha estat vivint durant tres mesos en una ciutat més civilitzada, on una part important de la gent es desplaçava amb bicicleta, fins i tot vostè mateix, i on hi havia un nombre inferior de cotxes. A la vegada, amb un comportament de tots plegats, ciclistes i conductors, educat, civilitzat i harmònic. Quan torna vostè a la ciutat de Terrassa, es troba el que per a nosaltres és “habitual”: comportaments incívics de tot tipus,
cotxes a sobre de les voreres, aturats a les cantonades, clàxons amb la intenció d’ofendre més que d’avisar, gestos insultants, etcètera. Molt sàviament, decideix considerar l’opció de desplaçar-se en bicicleta i explica que en una botiga el desanimen avisant-lo que el robatori de la bicicleta pot ser el final de seva experiència, si la deixa aparcada al carrer.
Nosaltres, des de l’associació BiTer.cat (BiciTerrassa Club), volem demanar-li , si us plau, que no es desanimi a seguir fent servir la bicicleta. Provi de circular per Terrassa amb bici, com fem també nosaltres diàriament. Ens posem a la seva disposició, com fem amb tots els nostres socis i simpatitzants, per assessorar-lo en tot el que calgui, quina bici li convé més, com circular per la calçada amb seguretat, quins carrers triar, quin cadenat comprar i com lligar bé la bicicleta, etcètera. Un dels nostres projectes, anomenat Terrassa Bike Experience, té precisament aquest objectiu: oferir assessorament a tothom que vulgui incorporar l’hàbit saludable de moure’s habitualment amb bicicleta. També tenim una col·laboració estreta amb la Policia Municipal per comunicar qualsevol conducta d’assetjament de conductors de vehicles a motor cap a ciclistes, quan circulem per la calçada, i fan una tasca pedagògica que està funcionant molt bé! Hem d’aconseguir que persones significatives com vostè, amb el seu exemple, mostrin que moure’s amb bici a dia d’avui no només és possible a Terrassa, sinó que pot ser una molt bona experiència per sentir-se bé amb un mateix i una molt bona opció per millorar la nostra ciutat. Vostè ja ho ha vist clar a altres ciutats del món. Per què no a Terrassa?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Accions del BiTer, La bicicleta a Terrassa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s