Terrassa, 12/02/2026.
El passat 8 d’octubre, les entitats que formen part del Consell Municipal de Medi Ambient de Terrassa van votar la proposta presentada per l’Associació BiciTerrassa Club (BiTer) d‘aturar el projecte d’aparcament del Portal de Sant Roc.
Aquest Consell Municipal va rebutjar de manera clara el projecte: una àmplia majoria (10 de 14 entitats) hi van votar en contra.
L’Estudi de demanda i de viabilitat econòmica encarregat pel mateix Ajuntament de Terrassa conclou literalment “que la viabilitat econòmica del projecte és difícilment justificable” (p. 53), i suggereix altres usos, com ara un dipòsit de laminació per a la retenció d’aigües. Si aquesta opció no fos possible, recomana fer només la despesa mínima per garantir la seguretat del forat sota el Portal de Sant Roc i urbanitzar-ne la superfície.
El mateix alcalde, en una entrevista publicada el 13/10/2019 a Món Terrassa —encara sense disposar dels informes econòmics desfavorables— ja apuntava que el més probable era no reobrir el pàrquing per a l’ús de vehicles privats, i esmentava com a alternatives una plataforma logística o d’altres usos. Ara que els informes confirmen la no-viabilitat econòmica, per què aquest canvi de criteri?
Davant aquest escenari, amb un ampli suport del Consell Municipal de Medi Ambient i davant la que considerem una decisió irresponsable de l’equip de govern, la Junta Directiva de BiTer ha decidit fer un pas més per aturar el projecte: portar-lo als tribunals per un incompliment de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, que estableix l’obligació d’implementar les Zones de Baixes Emissions (ZBE).
El projecte d’aparcament incompleix clarament l’article 1 de la llei, que defineix els objectius per assolir els Acords de París de reduir les emissions de CO2. Aquest article diu que s’ha de garantir l’ús racional i solidari dels recursos. A més, el projecte entra en contradicció amb l’objectiu de la ZBE.
La llei no prohibeix explícitament construir un pàrquing dins d’una ZBE, però tota norma té una intenció i una finalitat —el que s’anomena l’esperit de la llei o ratio legis. En aquest cas, el preàmbul i l’exposició de motius són claríssims: reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, protegir la salut de la població, reduir l’efecte d’illa de calor, promoure un canvi modal en la mobilitat, reduir els desplaçaments en vehicle privat i prioritzar la mobilitat activa i el transport públic.
Diversos membres del govern han reconegut públicament que el nou pàrquing busca promoure i facilitar l’accés al centre de Terrassa en vehicle privat, fins i tot, com a pol d’atracció comarcal. Aquest objectiu és diametralment oposat al que persegueix la llei.
A més, es tracta d’un projecte, amb un cost de 13 milions d’euros, que es vol impulsar abans de disposar del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i del futur “Pla d’aparcaments”. Tampoc s’ha respost encara a la pregunta sobre el nivell d’ocupació actual dels 12 aparcaments subterranis del centre, que es troben infrautilitzats [enllaç]. Per què tantes presses?
Denunciem també que el projecte genera una situació injusta i discriminatòria: mentre la ZBE limita l’accés de determinats vehicles per reduir la contaminació, al mateix temps es promou l’entrada d’altres vehicles que compensaran —o anul·laran— l’estalvi ambiental aconseguit amb les restriccions.
Aquesta incoherència no és només política i tècnica, sinó també jurídica. El dret ambiental exigeix coherència, proporcionalitat i no-regressió en les polítiques públiques de protecció del medi ambient i de la salut.
Tot això passa en un context en què veïns de carrers com Arquímedes i Galileu reclamen reduir el trànsit, mentre tots els especialistes coincideixen que una infraestructura d’aquest tipus indueix un increment del trànsit al seu entorn.
Per tirar endavant aquest procés, BiTer fa una crida a professionals de l’àmbit jurídic i tècnic que s’hi puguin sentir interpel·lats, així com a la ciutadania i entitats, per sumar suports i recursos que ens permetin tirar endavant aquest procediment amb les millors garanties d’èxit.
Contacte: info@biter.cat
