El BiTer s’adhereix a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

Logo
El BiTer ens hem adherit a la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire, per sumar esforços per aconseguir que puguem respirar un aire més net i que anem cap a un canvi real de model de mobilitat on es farci servir molt menys l’ús de cotxes i motos amb motors contaminants.

Convidem a totes les entitats de Terrassa a adherir-s’hi,
l’aire contaminat l’estem respirant tots!

MANIFEST

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer (1). La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri.

Combatre la contaminació de l’aire suposaria aplicar canvis estructurals en matèria de transport, solucionant conjuntament greus problemes en salut pública i mobilitat. També contribuiria en rebaixar costos energètics i disminuir l’impacte sobre el canvi climàtic.

A Catalunya un model d’ocupació del sòl caracteritzat per un creixement extensiu de baixa edificació residencial, especialment significatiu en la Regió Metropolitana de Barcelona, ha representat en els últims quatre decennis uns canvis profunds en els patrons de mobilitat.  Aquesta ciutat difusa ha allunyat els centres de treball, d’estudi o d’oci dels llocs de residència i ha obligat a desplaçaments quotidians més llargs i més costosos. Aquesta urbanització no ha anat acompanyada de prou polítiques decidides per a millorar el transport públic, mentre que s’han dirigit importants inversions per a satisfer les necessitats de l’automòbil. Això ha provocat un major nombre de desplaçaments en vehicle privat, un augment  d’emissions de gasos i contaminants, nivells de soroll inadmissibles i un increment dels accidents de trànsit.

Els contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió (PM10 o PM2.5; la pols respirable de mida inferior a 10 i 2.5 micres respectivament). El NO2 és tòxic, irritant i precursor de pluja àcida. Pot causar danys irreversibles als teixits pulmonars si és inhalat en elevades concentracions. Les partícules en suspensió són incorporades als teixits mitjançant la respiració, afavorint el desenvolupament de malalties respiratòries, cardiovasculars, neuronals i càncers. Un tercer contaminant important en territori català és l’ozó troposfèric (O3) que es forma a partir de reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris com són els òxids de nitrogen (NO, NO2) i compostos orgànics volàtils (COV).

A Catalunya se superen els valors límits indicats per l’OMS (més estrictes que els exigits per la normativa europea) de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, a l’hora que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire. L’any 2013, el99,7% de la població catalana va estar exposada a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2). A més a més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia, l’agricultura i els ecosistemes. Estudis com el realitzat pels investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimen que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts anuals de reduir l’exposició mitjana de PM10 als valors anuals mitjans recomanats per l’OMS (20 μg/m3) (3).

Els governs han tingut 14 anys per adaptar-se als valors legals europeus (Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig),  i actuar com ho estan fent més de 200 ciutats europees. La manca de mesures eficients, obligatòries, articulades i proporcionals a la gravetat del problema per part dels responsables públics catalans ha derivat en l’obertura de dos procediments d’infracció per la Comissió Europea per l’incompliment de la normativa europea el 2006 i 2007, que aviat arribaran al Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta manca de compromís s’ha mostrat recentment amb la inoperància de l’actual govern de la Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015. La majoria de mesures proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern.

Per tot això, les organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques, ONG’s i organitzacions d’afectats, fan públic la seva proposta de programa de govern per impulsar un pla estructural i coordinat a la Regió Metropolitana de Barcelona, convidant a actors de la resta del territori a sumar-s’hi i fer efectiu a tot el país el Dret a respirar un Aire Net:

A. Mobilitat sostenible i saludable de persones i mercaderies
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Les urbanitzacions noves s’hauran de construir segons un model de ciutat compacte que disminueixi l’ús del vehicle privat. S’han de prioritzar les renovacions urbanes.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa  i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.

B. Gestió sostenible de ports i aeroports
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció).  Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.

C- Indústria i obra pública neta
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal·lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral·lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol·locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal·lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal·lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.

D.- Campanya comunicativa i educativa
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment  de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació  dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.

Notes

  1. La contaminació de l’aire entre els principals factors cancerígens segons l’OMShttp://www.iarc.fr/en/media-centre/pr/2013/pdfs/pr221_E.pdf
    – Informe de l’Agència sobre la qualitat de l’aire a Europa en 2013 .
    – La contaminació de l’aire mata fins i tot per sota dels límits de qualitat de l’aire de la Unió Europea. Estudi europeu publicat a The Lancet. http://ow.ly/rzZap
    – Informes del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) :http://www.caps.cat/images/stories/INFORMECAPSmediamb.pdfhttp://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/bonapraxi/praxi30.pdf
  1. Informe Qualitat de l’Aire 2013 d’Ecologistes en Acció conclou que el 68,4% de la població catalana respira aire que incompleix algun objectiu legal (5.169.826 habitants a 1 de gener de 2013) i que totes les àrees excepte el Pirineu Occidental (on no hi ha avaluació) superen alguna guia de l’OMS (7.527.436 habitants a 1 de gener de 2013, o sigui el 99,7% de la població).
  1. Perez L, Sunyer J, Kunzli N. Estimating the health and economic benefits associated with reducing air pollution in the Barcelona Metropolitan Area (Spain). Gac Sanit 2009;23:287-94.
  1. Zones de Baixa Emissió :

Low Emission Zones – Immediate Aid Paper for Municipalities” PDF (528 KB)

Guide Line . Low Emission Zones

CSIC.: Bases científico-técnicas para un Plan Nacional de Mejora de la Calidad del Aire:https://editorial.csic.es/publicaciones/libros/12120/978-84-00-09475-1/bases-cientifico-tecnicas-para-un-plan-nacional-de.html

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Mobilitat sostenible i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El BiTer s’adhereix a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire

  1. Retroenllaç: El BiTer s’adhereix a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire | El Portal de les entitats de Terrassa

  2. Retroenllaç: El BiTer s’adhereix a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire | El Portal de les entitats de Terrassa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s