El dimarts 18 de novembre de 2025, a les 18 h, a Casal Cívic de Ca n’Aurell de Terrassa, va tenir lloc l’Audiència pública de Territori i Habitatge. El regidor Cardona del partit Tot x Terrassa (TxT) va contestar les preguntes que vam presentar per escrit a través de la plataforma Participa a Terrassa. El video següent mostra el moment de les preguntes i respostes. També les hem escrit a continuació.
Pregunta 1: Com és possible que no hi hagi ni un sol euro del pressupost municipal per connectar carrils bici urbans com a l’avinguda de Béjar, la carretera de Matadepera, la carretera de Castellar, l’eix carreteres de Montcada-Martorell-Olesa que connectarien els carrils bici interurbans de Viladecavalls i de Sabadell? Dels 12 projectes citats per la regidora Rivas el passat 13 d’octubre, tots són amb recursos privats o d’altres administracions.
Hi ha una part correcta. Molts els estem executant amb recursos privats. Tant en el cas de l’avinguda de Béjar, com la carretera de Matadepera, ja són projectes que tenim aprovats i que s’abordarà en el moment que sigui possible pressupostàriament. En el cas de la carretera de Castellar, hem de recordar que la titularitat és de la Diputació de Barcelona i estem treballant conjuntament com millorar també aquesta infraestructura. I, per últim, sobre l’eix de la carretera de Montcada i carretera de Martorell estem pendents també de realitzar el projecte.
>> Comentari BiTer: Sí, des de l’any 2022 hi ha molts projectes de carrils bici aprovats (veure el nostre article), però estan en calaix d’algun despatx. Respostes molt diplomàtiques per dir que no és cap prioritat de l’equip de govern actual.
Pregunta 2: Per què es va eliminar un tram de carril bici del carrer del Miño? El que anava de la carretera de Montcada al carrer del Guadalquivir?
Aquell tram generava preocupació per la seguretat en les maniobres dels vehicles pesants de les indústries del voltant, així ens ho van manifestar. A l’entrada i a la sortida de les operacions de càrrega i descàrrega. Aquestes consideracions es van analitzar tècnicament i es va valorar de fer aquesta actuació per dotar de més seguretat a la zona. En aquest sentit hi ha un itinerari alternatiu, que des de la carretera de Montcada també es pot accedir al carril bici des de l’avinguda Glòries Catalanes.
>> Comentari BiTer: Va haver-hi algun incident? És la manera de procedir, quan hi ha una queixa, eliminar la infraestructura? Podem tenir accés a l’anàlisi tècnic que va justificar la seva retirada? Ho demanarem.
Pregunta 3: Per què no es tornen a impartir els cursos de circulació segura amb bicicleta “Ambicia’t a l’institut” a les escoles i instituts de Terrassa? L’Ajuntament de Terrassa va començar a impartir aquesta formació l’any 2012 i va ser pionera a Espanya. S’ha dut a terme de forma ininterrompuda fins a l’any 2023, amb una participació total de 6.438 alumnes de 29 centres educatius.
Es tracta d’una suspensió temporal d’aquests cursos. Els estem repensant per fer-los més eficients, més eficaços i perquè puguin arribar a moltes més escoles. El proper Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2025-2031 preveu actuacions específiques per reprendre les campanyes formatives i de sensibilització de mobilitat ciclista segura dirigides tant als centres educatius com a la ciutadania en general.
>> Comentari BiTer: No es poden continuar els cursos mentre s’estudia com millorar-los? Una suspensió temporal de 3 o més, fins que estigui acabat el nou PMUS???
Pregunta 4: S’estan fent gestions amb l’Ajuntament de Matadepera per habilitar un pas de vianants i bicicletes per accedir amb seguretat al nou camí pedalable que la Diputació de Barcelona ha construit, ja fa més d’un any, a la carretera de Sabadell a Matadepera (BV-1248)? A la rotonda que hi ha just en el límit dels termes municipals de Terrassa i Matadepera.
Sí, en aquest cas concret la continuïtat pertany a l’Ajuntament de Matadepera.
>> Comentari BiTer: No és cert, un costat de la vorera pertany a Matadepera i l’altra a Terrassa. El regidor no se’n pot rentar les mans, deixar una continuitat inacabada i amb un risc per a ciclistes i vianants. La imatge és una captura de pantalla de la cartografia oficial de l’Ajuntament de Terrassa: https://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=GC
Pregunta 5: Com és que Terrassa no és capaç de gestionar els aparcaments protegits de bicicletes? No es considera un element important per promoure l’ús de la bicicleta i la intermodalitat amb el transport públic? Que es farà amb la infraestructura que hi ha a l’Estació del Nord i els 70.000 euros que va costar? Es desmantellarà com el de la Rambla? Realment s’espera alguna cosa de les converses amb FGC?
Els aparcaments protegits de bicicletes són, efectivament, un element important per promoure l’ús de la bicicleta i la intermodalitat amb el transport públic. Respecte la infraestructura de l’estació del Nord i la situació general dels aparcaments ciclistes de les estacions estem treballant amb Ferrocarrils de la Generalitat per trobar solucions sostenibles a llarg termini. La voluntat del servei és que el Pla Director de la Bicicleta, que s’abordarà en breu, estableixi criteris clars per gestionar aquest tipus d’infraestructures.
>> Comentari BiTer: Resposta molt diplomàtica per dir que no és cap prioritat de l’equip de govern actual. Es pot abordar una canvi de gestió o millora de la infraestructura sense tenir-la tancada.
Pregunta 6: En el vostre programa electoral vau dir això: “Analitzar la viabilitat de la implantació d’un sistema de Car-sharing que posi a disposició dels abonats un servei concret multi usuari dels vehicles.” Realment no fareu res, tal com va dir la regidora Rivas, ni tan sols un estudi? Com pot ser que a Terrassa només hi hagi 1 cotxe de mobilitat compartida (al MNACTEC), i només algunes hores del dia.
El car-sharing és efectivament una mesura d’interès per fomentar la mobilitat sostenible a la ciutat. Continuem analitzant opcions per facilitar l’expansió del car-sharing a les ciutats, ja sigui amb Som Mobilitat o altres operadors, buscant ubicacions i condicions que siguin tècnicament i econòmicament viables. De fet hem rebut consulta per veure si això seria viable en el pàrking del Portal de Sant Roc i aquesta qüestió també la treballarem en Pla de Mobilitat Urbana Sostenible.
>> Comentari BiTer: Evidentment que és viable i que és indispensable per fer un canvi de paradigme en la mobilitat. Vic i Mataró tenen 15 vehicles cada ciutat, el Prat de Llobregat en té 12. Més bla, bla, bla…
Pregunta 7: Fa anys que demanem que el carril bus de la carretera de Castellar de Terrassa estigui autoritzat als ciclistes i patinetistes, com ja succeeix a la resta de carrils bus de Terrassa. No entem que encara no s’hagi fet, atès que l’alternativa de circular pel carril de l’esquerre no té cap sentit. Hi ha voluntat de fer alguna gestió amb la Diputació sobre aquesta qüestió? Com és que en el projecte d’urbanització de la AEG no s’ha tingut en compte habilitar un tram de carril bici segregat, per exemlpe ocupant un espai que ara es destina a vorera (molt ample). I connectar els carrils bici existents.
Estem treballant amb la Diputació de Barcelona per trobar una solució integral a tot aquest eix.
>> Comentari BiTer: Més bla, bla, bla… Des de l’any 2014 que ho hem posat sobre la taula!! https://biter.cat/2014/02/09/el-biter-demana-a-la-diputacio-un-carril-busbici-a-la-ctra-de-castellar/
Pregunta 8: Ara que heu normalitzat i esteu promovent l’ocupació de voreres i places per part de les motos, ens agradaria que ens contesteu aquests dubtes:
- Quan s’hagin omplert totes les 53 places que heu pintat a les voreres, en pintareu 53 més? I després?
- S’estan sancionant les motos que aparquen a voreres i places fora de les zones senyalitzades? Ens podeu dir quantes sancions s’han posat aquest any 2025?
- Creieu que és possible i segur arrossegar una moto estàndard de 200 kg, i les de 400 kg? Com creieu que aniran a l’espai senyalitzat a la vorera?
- A partir d’ara, les voreres i places seran més o menys segures per als nostres infants i gent gran?
- Heu passejat per les voreres de Barcelona? Sobretot les de l’Eixample? Voleu que Terrassa sigui així d’aquí uns anys.
La mesura implementada respon a una necessitat real de la ciutat. Ordenar i regular l’aparcament de motocicletes que fins ara s’estacionaven de manera desordenada, ocupant voreres, passos de vianants i altres espais públics sense cap criteri. L’objectiu és precisament millorar la seguretat i l’accessibilitat dels vianants delimitant espais específics on les motos poden aparcar sense obstaculitzar cap pas.
>> Comentari BiTer: L’objectiu és precisament millorar la seguretat i l’accessibilitat dels vianants … Què???? A veure, respon a les queixes “sorolloses” d’una minoria, en detriment de la gran majoria de Terrassa. Els vehicles motoritzats aparquen a la calçada i preferentment en aparcaments habilitats.
Pregunta 9: Veieu necessari gastar 15 milions d’euros (o 25 milions d’euros si s’inclou el túnel) per oferir 237 places d’aparcament al portal de Sant Roc. A nosaltres ens consta que hi ha més 500 places sempre lliures entre tots els aparcaments públics de cotxe del centre (tant els de gestió pública com de gestió privada). Ho hem vist amb els nostres propis ulls, plantes senceres buides, i amb la informació dels panells d’informació variable. Teniu les dades reals d’ocupació de tots aquestes aparcaments? No apareix aquesta informació a la diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Si la teniu (entenem que sí, per prendre una decisió de tal magnitud econòmica), podeu fer públiques aquestes dades?
Totes les dades de l’aparcament del Portal de Sant Roc són públiques i s’han facilitat l’estudi de demanda i viabilitat per refer l’aparcament acredita per una banda la seva necessitat i per l’altre que és viable econòmicament, si s’aborda tal com és el cas per part de l’empresa municipal Egarvia. Pel que fa l’import de la inversió a realitzar quedarà definit en el projecte executiu que ara mateix estem acabant i es tracta d’una inversió que a l’hora que fa un servei, té retorn econòmic i no va a càrrec del pressupost municipal. A més d’aquest projecte, es preveu un espai d’aparcament de bicicletes tal com també té l’aparcament de la plaça del Progrés. En aquests moments i des de la clausura de l’aparcament es troba en una situació de deficiències estructurals que obliga a mantenir-lo apuntalat i que condiciona totalment l’ús de la superfície per la qual cosa no es pot mantenir tal i com està. En cas de clausurar-lo definitivament suposaria una despesa de més de 3 milions d’euros que serien a fons perdut i que en aquest cas sí anirien en detriment d’altres inversions de millora de l’espai públic de la ciutat. Els aparcaments en els que conviuen les places de rotació i els abonament, no disposen mai de la totalitat de les places ocupades, ja que cal garantir places per les diferents modalitats d’abonaments, i en qualsevol cas em remeto a l’estudi de demanda que ja els hi vam facilitar. Tal i com es va quedar palès en el Ple monogràfic de mobilitat d’ aquest any aquesta és una infraestructura molt demandada pel tot teixit comercial i veïnal del centre.
>> Comentari BiTer: 1) No fan públiques les dades d’ocupació dels 12 aparcaments ja existents. 2) L’empresa Egarvia és una empresa 100% pública, que obtindrà un prèstec d’alguns bancs, ja que n’assumeix el risc l’Ajuntament de Terrassa, i finalment, la ciutadania empadronada en aquesta ciutat. 3) En les memòries econòmiques d’Egarvia es pot veure que, algun any, del pressupost municipal es destina una partida econòmica per cobrir el dèficit de l’empresa pública.
